Des de la SCI, cada mes fem una petita recomanació de publicacions destacades en el camp de la immunologia.
Aquest mes volem posar especial atenció a l’article número 3, publicat a Science Immunology, on Rebeca Gutiérrez (excoordinadora dels Naive Immunologists) i Pablo Engel hi apareixen com a coautors.
Aquesta és la selecció del mes de maig de 2025.
ARTICLE 1:
Fan, Tingting et al. “Aberrant T follicular helper cells generated by T H 17 cell plasticity in the gut promote extraintestinal autoimmunity.” Nature immunology, vol. 26,5 (2025): 790-804. doi:10.1038/s41590-025-02125-7
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): Un estudi recent ha identificat un subtipus de cèl·lules T cooperadores fol·liculars (TFH) d’origen intestinal amb un paper destacat en l’autoimmunitat sistèmica. Utilitzant models murins, els autors mostren que bacteris com els SFB indueixen cèl·lules TH17 que es reprogramen en TFH17 dins les plaques de Peyer, en un procés dependent de c-Maf. Aquestes cèl·lules migratòries s’acumulen a la melsa, on promouen amb força la resposta de cèl·lules B i l’artritis. A diferència de les TFH convencionals, les TFH17 es localitzen al centre fosc dels centres germinals i estableixen interaccions més eficients amb cèl·lules B. Signatures transcriptòmiques similars s’han detectat en pacients amb artritis reumatoide, suggerint un possible vincle funcional entre microbiota intestinal, plasticitat T i autoimmunitat sistèmica.
ARTICLE 2:
Bagley, Stephen J et al. “Intracerebroventricular bivalent CAR T cells targeting EGFR and IL- 13Rα2 in recurrent glioblastoma: a phase 1 trial.” Nature medicine, 10.1038/s41591-025- 03745-0. 1 Jun. 2025, doi:10.1038/s41591-025-03745-0
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): La recidiva del glioblastoma continua sent un dels desafiaments més urgents en oncologia. Un treball recent ha avaluat la seguretat i activitat biològica d’una teràpia CAR-T bivalent administrada per via intraventricular en pacients amb glioblastoma recidivant (rGBM), un tumor cerebral agressiu amb opcions terapèutiques molt limitades. En aquest assaig de fase 1, 18 pacients amb rGBM i amplificació d’EGFR van rebre cèl·lules CART-EGFR-IL13Rα2, dirigides simultàniament contra EGFR806 i IL-13Rα2. La dosi màxima tolerada es va establir en 2,5 × 10⁷ cèl·lules, amb un perfil de seguretat acceptable: el 56% dels pacients va presentar neurotoxicitat de grau 3, però no es van registrar casos de grau 4 o 5. Vuit dels tretze pacients amb malaltia mesurable van mostrar regressió tumoral, incloent-hi una resposta parcial i un cas de malaltia estable prolongada durant més de 16 mesos. Els resultats suggereixen que la via intraventricular permet una administració segura i potencialment eficaç de CAR-T en tumors cerebrals sòlids.
ARTICLE 3:
Ogishi, Masato et al. “Human LY9 governs CD4 + T cell IFN-γ immunity to Mycobacterium tuberculosis.” Science immunology vol. 10,107 (2025): eads7377. doi:10.1126/sciimmunol.ads7377
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): Un nou estudi identifica una immunodeficiència congènita molt rara com a causa subjacent en tres pacients amb tuberculosi. Els autors descriuen una deficiència completa recessiva del receptor limfocitari LY9 (CD229), que compromet específicament la producció d’IFN-γ per cèl·lules T de memòria TH1* (CCR4−CCR6+CXCR3+T-bet+RORγT+), essencials per controlar la infecció per Mycobacterium tuberculosis. LY9 és altament expressat en aquestes cèl·lules i participa tant en la seva polarització a partir de limfòcits CD4+ naïve com en l’amplificació de la seva producció d’IFN-γ via costimulació. El mecanisme implicaria vies SAP-dependents i la cooperació amb factors de transcripció com NFAT1 i RORγT.
Aquest treball reforça el paper central de LY9 en la immunitat adaptativa protectora contra M. tuberculosis i amplia el catàleg de errors congènits de la immunitat associats a la tuberculosi.
ARTICLE 4:
Soragni, A., Knudsen, E.S., O’Connor, T.N. et al. Acquired resistance in cancer: towards targeted therapeutic strategies. Nat Rev Cancer (2025). https://doi.org/10.1038/s41568-025-00824-9
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): En aquest treball s’aborden els mecanismes que subjeuen la resistència adquirida als tractaments oncològics, un dels principals factors que limiten l’eficàcia terapèutica i provoquen el fracàs en molts pacients. Aquesta resistència varia segons el tipus de càncer i la modalitat de tractament, i encara no es comprèn del tot.
Entre els mecanismes destacats hi ha l'activació de vies de senyalització alternatives, mutacions en el blanc terapèutic, heterogeneïtat tumoral que afavoreix la selecció de cèl·lules resistents, i el paper del microambient tumoral, incloent la immunosupressió. L’aplicació de tecnologies d’alta resolució espacial i temporal, combinades amb intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, permet extreure dades complexes que ajuden a predir i prevenir la resistència.
Així, es proposa un enfocament integrat que trasllada la gestió de la resistència d’una reacció tardana a una prevenció reactiva i personalitzada, obrint noves vies per millorar el tractament del càncer.