Des de la SCI, cada mes fem una petita recomanació de publicacions destacades en el camp de la immunologia.
Aquesta és la selecció del mes de juny de 2025.
ARTICLE 1:
van der Heide, Verena et al. “Prolonged but finite antigen presentation promotes reversible defects of "helpless" memory CD8+ T cells.” Immunity, S1074-7613(25)00246-8. 23 Jun. 2025, doi:10.1016/j.immuni.2025.05.025
En aquest treball, els autors descriuen com els limfòcits T CD8+ de memòria generats sense ajuda CD4+ (“helpless”) presenten una diferenciació efectora inicial gairebé normal, però amb una acumulació paradoxal de cèl·lules de memòria TEMRA. L’exposició prolongada a l’antigen residual en aquest context és la causa immediata de la seva disfunció, manifestant-se com una resposta feble en reinfeccions. No obstant això, aquest defecte és transitori, amb una recuperació completa de la memòria i la capacitat de resposta amb el temps. Aquestes observacions es confirmen en diversos models d’infecció aguda i tenen implicacions en el disseny de vacunes.
ARTICLE 2:
Kwon, Dong-Il et al. “Mucosal unadjuvanted booster vaccines elicit local IgA responses by conversion of pre-existing immunity in mice.” Nature Immunology Vol. 26,6 (2025): 908-919. doi:10.1038/s41590-025-02156-0
En aquest recent treball publicat a Nature, es demostra que una dosi de reforç intranasal amb proteïna recombinant de SARS-CoV-2 sense adjuvant, administrada després d’una vacunació prèvia amb mRNA, pot induir una immunitat mucosal protectora robusta. Aquest efecte es deu a la migració ràpida de limfòcits B activats als pulmons a través de CXCR3–CXCL9/10, on es transformen en plasmàtiques productores d’IgA. A més, les cèl·lules T CD4+ de memòria pulmonars actuen com adjuvants naturals, afavorint la resposta d’IgA mitjançant quimiocines i amb un paper important de les vies CD40 i TGFβ. Aquest estudi ajuda a entendre per què els reforços nasals poden generar una resposta mucosal potent sense adjuvants, fet rellevant per al desenvolupament de vacunes segures contra patògens respiratoris.
ARTICLE 3:
Mansoori Moghadam, Zohreh et al. “Reactive oxygen species regulate early development of the intestinal macrophage-microbiome interface.” Blood vol. 145,18 (2025): 2025-2040. doi:10.1182/blood.2024025240
En aquest recent treball, es demostra que les espècies reactives d’oxigen (ROS) produïdes per monòcits i macròfags són essencials per al manteniment de l’homeòstasi intestinal. Utilitzant un model de microbiota complexa de ratolí salvatge, s’ha aconseguit reproduir millor el fenotip de la IBD en la malaltia granulomatosa crònica (CGD), causada per defectes en NOX2 i la manca de producció de ROS. Es mostra que la microbiota i la immunitat tissular s’entrellacen de manera crítica des del naixement, amb l’adquisició neonatal d’una microbiota complexa desencadenant IBD espontània, formació de granulomes i sèpsia en ratolins deficients en NOX2. Aquest model millora la comprensió dels mecanismes de la immunopatologia intestinal en la CGD i pot ser clau per futurs estudis preclínics.
ARTICLE 4:
Al-Hakim, Adam et al. “Treatment outcomes in patients with VEXAS syndrome: a retrospective cohort study.” The Lancet. Rheumatology vol. 7,7 (2025): e472-e484. doi:10.1016/S2665-9913(25)00034-7
En aquest estudi retrospectiu amb la cohort més gran de pacients amb síndrome VEXAS del Regne Unit, els autors comparen l’efectivitat de teràpies dirigides (tocilizumab, anakinra, azacitidina, baricitinib) amb prednisolona sola. A 6 mesos, l’azacitidina i tocilizumab mostren una millor resposta clínica, amb una disminució significativa de la PCR i millora en l’hemoglobina, especialment amb azacitidina. Tot i això, l’anakinra presenta una alta taxa d’abandonament per reaccions locals. Els factors com l’absència de febre o tromboembolisme a la diagnosi es relacionen amb millor pronòstic. Els resultats suggereixen prioritzar azacitidina i tocilizumab, però caldran estudis prospectius per definir protocols òptims.