Des de la Societat Catalana d’Immunologia (SCI) continuem amb la recomanació periòdica d’articles científics rellevants en el camp de la immunologia, amb l’objectiu d’apropar a la comunitat els avenços conceptuals i translacionals més destacats.
La selecció corresponent al mes de gener de 2026 inclou estudis d’alt impacte en asma i respostes tipus 2, immunoteràpia antitumoral i resistència als ICI, immunodeficiències (CVID), long COVID, neoantígens en diabetis tipus 1 i la connexió cervell–sistema immunitari en resposta a la vacunació.
ARTICLE 1
Helen Stölting et al. Epidermal growth factor receptor controls sex differences in lung type 2 responses to inhaled allergen. Sci Immunol. 2026; 11: eadk1673. doi:10.1126/sciimmunol.adk1673.
L’asma és més prevalent i greu en dones, especialment en contextos de canvis hormonals. En aquest estudi, els autors mostren que l’exposició precoç a al·lèrgens inhalats (house dust mite) indueix respostes pulmonars tipus 2 (T2) més intenses en femelles que en mascles. L’estradiol (17β-estradiol) incrementa la producció d’IL-33 per fibroblasts pulmonars, fet que indueix l’expressió del receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR) en cèl·lules TH2. Aquesta via amplifica la secreció de citocines T2. La inhibició d’EGFR redueix selectivament la resposta T2 en femelles i elimina les diferències entre sexes, identificant EGFR com un eix clau que connecta hormones sexuals i severitat de l’asma.
En poques paraules: l’estradiol potencia la via IL-33–EGFR–TH2, explicant diferències de sexe en la severitat de l’asma.
ARTICLE 2
Wu, Mingming et al. Genomic copy-number variants drive apoptotic evasion underlying acquired resistance to immune checkpoint inhibitors. Immunity. 2025; 58(11): 2864–2877.e9. doi:10.1016/j.immuni.2025.10.001.
Tot i una resposta inicial favorable als inhibidors de checkpoints immunitaris (ICI), molts melanomes acaben desenvolupant resistència. Aquest estudi demostra que la progressió tumoral s’associa a variants en nombre de còpia (CNVs) que afavoreixen l’evasió apoptòtica, amb amplificació de gens antiapoptòtics i pèrdua de gens proapoptòtics. Models experimentals exposats crònicament a limfòcits T o ICI reprodueixen aquests patrons. Les cèl·lules resistents presenten un llindar apoptòtic elevat, però la restauració de gens proapoptòtics recupera la sensibilitat als ICI. En models murins, reduir farmacològicament el llindar apoptòtic prevé les recaigudes.
En poques paraules: la resistència als ICI pot dependre del llindar apoptòtic intrínsec del tumor, una nova diana terapèutica.
ARTICLE 3
Hsi-en Ho, Lin Radigan, Eric Meffre, Charlotte Cunningham-Rundles. IgA defects in CVID lead to bacterial translocation, increased serum γ-interferon, and BAFF. J Hum Immun. 2026; 2(2): e20250080.
Entre un 30–50% dels pacients amb immunodeficiència comuna variable (CVID) desenvolupen complicacions inflamatòries. Aquest estudi mostra que la pèrdua d’IgA i de cèl·lules B de memòria commutada, especialment IgA⁺, s’associa a un augment d’ADN bacterià 16S circulant, indicatiu de translocació bacteriana. Aquest fenomen s’acompanya d’elevació d’IFN-γ, CXCL9 i BAFF, tots ells vinculats a inflamació i autoimmunitat. Els resultats connecten defectes de la barrera mucosa amb inflamació sistèmica en CVID i identifiquen biomarcadors amb rellevància clínica.
En poques paraules: la pèrdua d’IgA permet la translocació bacteriana i impulsa IFN-γ i BAFF, afavorint inflamació en CVID.
ARTICLE 4
Aid M, Boero-Teyssier V, McMahan K, et al. Long COVID involves activation of proinflammatory and immune exhaustion pathways. Nat Immunol. 2026; 27: 61–71. doi:10.1038/s41590-025-02353-x.
El long COVID (LC) cursa amb símptomes persistents mesos després de la infecció per SARS-CoV-2. En dues cohorts independents, aquest estudi mostra que els pacients amb LC presenten una activació immune sostinguda durant més de 180 dies, amb augment de vies inflamatòries (JAK-STAT, IL-6, complement), alteracions metabòliques i signes d’esgotament de limfòcits T. Aquest perfil diferencia clarament el LC dels convalescents sense símptomes i suggereix dianes terapèutiques i biomarcadors potencials.
En poques paraules: el long COVID s’associa a inflamació crònica persistent i esgotament immune mesos després de la infecció.
ARTICLE 5
Srivastava N, Vomund AN, Yu R, et al. A microenvironment-driven HLA-II-associated insulin neoantigen elicits persistent memory T cell activation in diabetes. Nat Immunol. 2026; 27: 82–97. doi:10.1038/s41590-025-02343-z.
Aquest estudi revela un nou mecanisme de generació de neoantígens en la diabetis tipus 1. Mitjançant immunopeptidòmica, els autors identifiquen una modificació oxidativa de la insulina (Cys→Ser, C19S) que apareix en illots pancreàtics estressats i en cèl·lules presentadores activades per citocines. Aquest neoepítop és presentat per HLA-DQ8 i reconegut per cèl·lules CD4⁺ específiques que s’expandeixen a l’inici de la malaltia. Tot i no adquirir funció reguladora, aquestes cèl·lules desenvolupen un fenotip de memòria central persistent, alimentant l’autoreactivitat al llarg del temps.
En poques paraules: una modificació oxidativa mínima de la insulina genera un neoantigen que manté l’activació T CD4⁺ en diabetis tipus 1.
ARTICLE 6
Lubianiker N, Koren T, Djerasi M, Sirotkin M, Singer N, Jalon I, Lerner A, Sar-El R, Sharon H, Shahar M, Azulay-Debby H, Rolls A, Hendler T. Upregulation of reward mesolimbic activity and immune response to vaccination: a randomized controlled trial. Nat Med. 2026 Jan 19. doi: 10.1038/s41591-025-04140-5. Epub ahead of print. PMID: 41555034.
L’eix cervell–sistema immunitari és cada cop més reconegut, però fins ara les evidències en humans eren limitades. En aquest assaig clínic aleatoritzat, doble cec i preregistrat, els autors utilitzen neurofeedback amb fMRI per entrenar participants sans a incrementar l’activitat del circuit mesolímbic dopaminèrgic mitjançant estratègies mentals autoescollides. Posteriorment, els participants reben una vacuna contra l’hepatitis B i se’n mesura la resposta humoral. Tot i que no s’observen diferències globals d’anticossos entre grups, una major activació de l’àrea tegmental ventral (VTA) —però no del nucli accumbens— s’associa significativament amb un augment més gran d’anticossos postvacunals. Aquesta activació sostinguda de la VTA es relaciona amb estratègies mentals basades en expectatives positives conscients. L’estudi proporciona evidència directa en humans que l’activació voluntària de circuits de recompensa pot modular la funció immune.
En poques paraules: les expectatives positives, activant la VTA, poden modular la resposta immune a una vacuna en humans.