(Barcelona, 1951)
President (1992-1996 i 2017-2021)
Vocal (1991-1992 i 1999-2003)
El Dr. Ricardo Pujol Borrell va cursar la carrera de medicina a la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB), sent part de la primera promoció d'aquesta universitat (1974).
Durant la seva formació, va ser alumne intern al Departament de Bioquímica dirigit
pel Dr. Concustell, experiència que el va marcar com a investigador. Després de
completar la seva formació com a internista a l'Hospital Vall d'Hebron i defensar una
tesi sobre els anticossos anticèl·lules dels illots pancreàtics (ICA) sota la supervisió
dels Drs. Jaime Guardia, Cristobal Richart i Gian Franco Bottazzo, el 1979 es va unir al
Departament d'Immunologia del Middlesex Hospital Medical School (sota la direcció
del Prof. Ivan Roitt), ara part de l'University College London. En aquest lloc va dur a
terme investigacions en autoimmunitat orgue-específica, sota la supervisió de la Dra.
Deborah Doniach i del Dr. Gian Franco Bottazzo. Com a investigador associat i
juntament amb Toshiaki Hanufusa, va iniciar una línia de recerca sobre el paper de les
molècules HLA expressades a les cèl·lules parenquimatoses en la patogènia de
l'autoimmunitat, cosa que va resultar en una hipòtesi publicada amb els Drs. Marc
Feldmann i GF Bottazzo (Lancet 1983). La seva formació va ser reconeguda amb el
títol d'Especialista en Immunologia i els seus èxits en recerca li van permetre obtenir
el títol de PhD per l'University College London i l'acreditació com a Professor Titular.
De tornada a Barcelona el 1988, va ocupar successivament els càrrecs de Cap de
Secció i Cap de Servei d'Immunologia a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, al
Banc de Sang i Teixits (BST) i a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Des del 1994 fins
al 2021, va exercir com a Catedràtic d'Immunologia al Departament de Biologia
Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UAB. Durant aquest temps, també va exercir
funcions de direcció científica a l'Institut d'Investigacions Sanitàries Germans Trias i
Pujol (2000-2006), al BST (2006-2010) i d'assessor científic de la direcció de l'Institut
Català de la Salut (2020- 2021).
El Dr. Pujol Borrell ha estat guardonat amb el Premi Severo Ochoa (1988) i la medalla
Narcís Monturiol (1996), i és acadèmic corresponent de les Reials Acadèmies de
Medicina de Catalunya i de la Universitat de València. Les seves investigacions en les
darreres tres dècades de la seva carrera professional s'han centrat en
l'autoimmunitat, incloent-hi el paper del timus i de les molècules coestimuladores, en
col·laboració amb els Drs. Manel Juan, Dolores Jaraquemada, Roger Colobran i Daniel
Álvarez Sierra. Compte amb més de 190 publicacions en revistes de científques,
incloent Nature, Nature Reviews Immunology, Nature Metabolism, Nature
Communications i Lancet, així com amb nombrosos capítols de llibres. A més, ha
dirigit 21 tesis doctorals i ha participat activament en programes de Màster en
Immunologia Avançada i en Vaccinologia (Leading International Vaccinology
Education, LIVE), organitzats conjuntament per Universitats de Barcelona (UB i UAB,
Lió, Jean Monnet i Antwerp, liderats inicialment pels Professors Antonio Celada, Jorge
Lloberas i Dolores Jaraquemada. Des del 2021, el Dr. Pujol Borrell és Professor Emèrit
adscrit el grup d'Immunoteràpia del càncer dirigit per la Dra. Alena Gros Vidal al Vall
d'Hebron Institut of Oncology (VHIO).