Des de la SCI fem una petita recomanació mensual de publicacions destacades en el camp de la immunologia.
Aquesta és la selecció del mes d’octubre de 2024.
ARTICLE 1:
Rui X, Alvarez Calderon F, Wobma H, et al. Human OX40L-CAR-Tregs target activated antigen-presenting cells and control T cell alloreactivity. Sci Transl Med. 2024;16(769):eadj9331. doi:10.1126/scitranslmed.adj9331
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): En aquest treball, els autors presenten una estratègia innovadora per millorar la teràpia cel·lular mitjançant la creació de limfòcits T reguladors (Tregs) específics per al lligand OX40 (OX40L). Utilitzant un promotor sintètic de FOXP3, aquests CAR-Tregs s'activen de manera selectiva, cosa que els permet suprimir eficaçment la proliferació de cèl·lules T reactives i controlar l'activitat de cèl·lules dendrítiques. Els resultats mostren que els OX40L-CAR-Tregs són més potents en la regulació de respostes immunitàries aloinmunitàries i autoinmunitàries, sense comprometre la resposta antitumoral. Aquest enfocament suggereix una aplicació prometedora dels OX40L-CAR-Tregs en el tractament de diverses malalties immunològiques.
ARTICLE 2:
Akalu YT, Bogunovic D. Inborn errors of immunity: an expanding universe of disease and genetic architecture. Nat Rev Genet. 2024;25(3):184-195. doi:10.1038/s41576-023-00656-z
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): En aquesta revisió, els autors exploren els errors congènits de la immunitat (IEIs), tradicionalment considerats trastorns monogènics rars que provoquen immunodeficiència, autoinflamació, autoimmunitat, al·lèrgia i/o càncer. No obstant això, presenten evidència de que els IEIs no són necessàriament rars ni exclusius del sistema immunitari, ja que cada vegada més pacients amb IEIs manifesten disfuncions greus en sistemes distals, com el nerviós, digestiu, renal o pulmonar. Els reptes diagnòstics actuals, fruit de la pràctica mèdica especialitzada, podrien millorar amb aproximacions immunogenètiques. Els autors revisen la història dels IEIs, els avenços tecnològics que faciliten el seu estudi, la comprensió de la penetrància de la malaltia i l'expansió d’aquests trastorns a òrgans distals, així com les futures vies d’investigació en el camp.
ARTICLE 3:
Shen C, Pandey A, Enosi Tuipulotu D, et al. Inflammasome protein scaffolds the DNA damage complex during tumor development. Nat Immunol. 2024;25(11):2085-2096. doi:10.1038/s41590-024-01988-6
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): En l'article, els autors exploren un nou paper dels inflamasomes en el context del càncer, centrant-se en com la proteïna NLR family CARD domain-containing protein 4 (NLRC4) pot atenuar el desenvolupament de tumors en un model de ratolí Apcmin/+. Aquesta resposta es produeix de manera independent dels senyals inflamatòries habituals associats a altres inflamasomes com NLRP3 o NLRP6. Els autors revelen que NLRC4 interactua amb el complex ATR-ATRIP-ETAA1, que és fonamental en la detecció de danys al DNA, promovent així la reclutament de la proteïna adaptadora claspin i activant la quinasa checkpoint kinase-1 (CHK1). L’activació d’aquest complex, induïda per genotoxicitat, impulsa una resposta de reparació del DNA que contribueix a la protecció contra el càncer. Aquests resultats posen de manifest una funció no inflamatòria de la proteïna NLRC4 en la promoció de la resposta al dany del DNA, aportant nova llum sobre els mecanismes de defensa contra el càncer.
ARTICLE 4:
Zheludev IN, Edgar RC, Lopez-Galiano MJ, et al. Viroid-like colonists of human microbiomes. Cell. Published online October 23, 2024. doi:10.1016/j.cell.2024.09.033
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): Una notícia nova i fascinant, encara que no estigui directament relacionada amb la immunologia, és que en aquest treball es presenta una classe d'elements d'RNA anomenats "obelisks". Aquests elements tenen algunes característiques interessants: genomes d'RNA que semblen circulars d'uns 1 kb, estructures secundàries en forma de bastó i marcs de lectura que codifiquen una nova superfamília de proteïnes anomenada "Oblin". Alguns d'aquests obelisks inclouen una variant d'una ribozima hammerhead que es pot autoclevar. En una investigació global, s'han identificat gairebé 30,000 obelisks diferents en diversos entorns ecològics, i són molt comuns en els microbiomes humans, amb detecció en un 7% de les mostres de femtes i un 50% de les mostres orals analitzades. També s'ha descobert que Streptococcus sanguinis pot ser un hoste d'un obelisk específic, encara que la seva presència no és necessària per al creixement bacterià. Aquestes troballes identifiquen els obelisks com a una classe d'RNAs diversos amb un impacte encara desconegut, que han colonitzat microbiomes humans i globals sense ser detectats fins ara.