Des de la SCI fem una petita recomanació mensual de publicacions destacades en el camp de la immunologia.
Aquesta és la selecció del mes de febrer de 2025.
ARTICLE 1:
Ma JF, Xu T, Zhu HX, Chen XM, Li L, Zhao ZB, Lu L, Li Y, Lian ZX, Gao CY. Identification of pathogenic PD-1+CD8+ T cells for effective chimeric antigen receptor therapy in a murine model of Sjögren's disease. Arthritis Rheumatol. 2025 Mar 3. doi: 10.1002/art.43144. PMID: 40026078.
Un estudi recent ha identificat els limfòcits CD8+PD-1+ com a elements clau en la patogènesi de la síndrome de Sjögren (SjD), demostrant la seva expansió clonal i perfil citotòxic en pacients i models murins. La infiltració d'aquestes cèl·lules a les glàndules salivals es va correlacionar amb l'activitat de la malaltia. A més, una estratègia terapèutica basada en cèl·lules CAR-T dirigides contra PD-1 va reduir la inflamació i va millorar la funció glandular en un model murí, plantejant un enfocament prometedor per al tractament del SjD.
ARTICLE 2:
Gallo JR, Froullet C, Varizat A, Calvo RA, Pisoni C, Cosatti M, Bertoli A, Paira S. Clinical and Imaging Pulmonary Manifestations in IgG4-Related Disease. J Clin Rheumatol. 2025 Mar 1;31(2):47-52. doi: 10.1097/RHU.0000000000002160. PMID: 39823236.
L’article descriu la freqüència i els patrons d’afectació pleuropulmonar en pacients amb malaltia relacionada amb IgG4 mitjançant TC toràcica. Es va detectar afectació pulmonar en el 61% dels casos, predominant l’engruiximent septal i l’afectació broncovascular. Les lesions pleurals i les adenopaties mediastíniques van ser menys freqüents. No es van trobar diferències clíniques significatives entre pacients amb i sense afectació pulmonar, excepte per nivells sèrics d’IgG4, que van ser més alts en els pacients sense afectació pleuropulmonar.
ARTICLE 3:
de Carvalho JF, Skare TL, Martinez ATA, Shoenfeld Y. Anti-vitamin D antibodies. Autoimmun Rev. 2025 Jan 31;24(2):103718. doi: 10.1016/j.autrev.2024.103718. PMID: 39653259.
La possible implicació dels autoanticossos anti-vitamina D en malalties autoimmunitàries ha estat objecte de revisió en aquest estudi, que analitza dades de 345 pacients amb LES, SSc, pAPS i PV. La seva prevalença varia segons la patologia (3,5 % - 87 %) i, en alguns casos, es correlaciona amb altres autoanticossos, com els anti-dsDNA en LES. A més, es confirma una alta freqüència de dèficit de vitamina D en aquests pacients, suggerint un possible paper d’aquests autoanticossos en la patogènesi i progressió de la malaltia.
ARTICLE 4:
Chandrakar P, Nelson CS, Podestà MA, Cavazzoni CB, Gempler M, Lee JM, Richardson S, Zhang H, Samarpita S, Ciofani M, Chatila T, Kuchroo VK, Sage PT. Progressively differentiated TFH13 cells are stabilized by JunB to mediate allergen germinal center responses. Nat Immunol. 2025 Mar;26(3):473-483. doi: 10.1038/s41590-025-02077-y. PMID: 39891019.
Aquest estudi aprofundeix en el paper dels limfòcits T fol·liculars auxiliars TFH13, una població recentment identificada implicada en respostes al·lèrgiques mitjançant la producció d’IgE d’alta afinitat. Els investigadors han descrit el seu desenvolupament progressiu a través d’una via marcada per la producció d’IL-21 i estabilitzada pel factor de transcripció JunB. A més, mitjançant un model genètic d’abolició selectiva, es confirma que els TFH13 són essencials per a les respostes del centre germinal i la producció d’IgE i IgG específiques d’al·lèrgens, destacant el seu paper clau en la inflamació al·lèrgica.