“In memoriam” (versió en català)
Fernando Díaz-Espada (Orense 1944 - Madrid 2024)
Amb un profund dolor i molta gratitud, recordem a Fernando, un ésser molt estimat per a molts dels que vam treballar amb ell. La seva partida ens deixa un buit molt difícil d'omplir, però el seu llegat perdurarà per molt de temps en tots els que vam compartim la seva saviesa i la seva generositat.
Fernando no només va ser un col·lega excepcional, sinó també un bon amic, algú que transmetia una passió molt contagiosa per la feina. El seu compromís amb el coneixement i la investigació en Immunologia va transcendir allò professional, convertint-se en un defensor del coneixement científic i en un mentor per a molts dels immunòlegs més cèlebres que tenim avui dins i fora del nostre país.
La seva contribució al camp de la Immunologia va ser fonamental. A través d'anys de dedicació incansable, Fernando va intentar desentranyar alguns dels misteris del sistema immunològic, obrint noves portes a tractaments innovadors i teràpies revolucionàries (p.ex., vacunes anti-idiotìpiques per a certes hemopaties malignes). Les seves investigacions, publicacions i conferències van deixar una empremta inesborrable a la comunitat científica i, sobretot, en aquells de nosaltres que donàvem els nostres primers passos en aquesta ciència tan apassionant.
Però més enllà dels seus èxits acadèmics, Fernando serà recordat per la seva humanitat i la seva bona feina. La seva gentilesa, el seu humor “gallec” i la seva capacitat per escoltar i comprendre els altres, deixaran una marca en tots els que vam tenir el privilegi de conèixer-lo. Era un bon cap, un mentor inspirador i un model que cal seguir.
Tot i que la seva partida deixa un profund buit, trobem consol en els records que compartim i en el llegat perdurable que deixa enrere. Que el seu esperit d'indagació, la seva passió per la ciència i el seu bon fer perdurin com una inspiració per a les properes generacions.
Descansa en pau, estimat Fernando!
Amb molt d'amor i gratitud,
Mª José Herrero Mata
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
“In memoriam” (versió en castellà)
Fernando Díaz-Espada (Orense 1944 - Madrid 2024)
Con un profundo pesar y mucha gratitud, recordamos a Fernando, un ser muy querido para muchos de los que trabajamos con él. Su partida nos deja un vacío muy difícil de llenar, pero su legado perdurará por mucho tiempo en todos aquellos que compartimos su sabiduría y su generosidad.
Fernando no solo fue un colega excepcional, sino también un buen amigo, alguien que transmitía una pasión muy contagiosa por su trabajo. Su compromiso con el conocimiento y la investigación en Inmunología trascendió lo profesional, convirtiéndose en un defensor del conocimiento científico y en un mentor para muchos de los inmunólogos más célebres que tenemos hoy dentro y fuera de nuestro país.
Su contribución en el campo de la Inmunología fue fundamental. A través de años de dedicación incansable, Fernando trató de desentrañar algunos de los misterios del sistema inmunológico, abriendo nuevas puertas a tratamientos innovadores y terapias revolucionarias (p.e., vacunas anti-idiotípcas para ciertas hemopatías malignas). Sus investigaciones, publicaciones y conferencias dejaron una huella imborrable en la comunidad científica y, sobre todo, en aquellos de nosotros que dábamos nuestros primeros pasos en esta ciencia tan apasionante.
Pero más allá de sus logros académicos, Fernando será recordado por su humanidad y su buen hacer. Su gentileza, su humor “gallego” y su capacidad para escuchar y comprender a los demás, dejarán una marca en todos los que tuvimos el privilegio de conocerlo. Era un buen jefe, un mentor inspirador y un modelo a seguir.
Aunque su partida deja un profundo vacío, encontramos consuelo en los recuerdos que compartimos y en el legado perdurable que deja atrás. Que su espíritu de indagación, su pasión por la ciencia y su buen hacer perduren como una inspiración para las generaciones venideras.
Descansa en paz, querido Fernando!
Con mucho amor y gratitud,
Mª José Herrero Mata
Obituari escrit per la Dra. María José Herrero Mata (traducció al català del Dr. Paco Lozano).
S’adjunta versió en PDF (català i castellà) amb fotografies.