Des de la SCI fem una petita recomanació mensual de publicacions destacades en el camp de la immunologia.
Aquesta és la selecció del mes de setembre de 2024.
ARTICLE 1:
Usset J, Rosendahl Huber A, Andrianova MA, et al. Five latent factors underlie response to immunotherapy. Nat Genet. Published online September 12, 2024. doi:10.1038/s41588-024-01899-0
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): Aquest estudi identifica cinc factors latents que expliquen la resposta als inhibidors de punts de control immunitari (ICPs), un tractament al qual només un subgrup de pacients respon. Mitjançant una anàlisi imparcial de dades genòmiques, transcriptòmiques i clíniques de pacients amb tumors metastàtics, els investigadors van descobrir cinc factors independents: càrrega de mutacions tumorals, infiltració efectiva de cèl·lules T, activitat del factor de creixement transformant beta en el microambient, tractaments previs i potencial proliferatiu tumoral. Aquests factors estan associats amb la resposta als ICPs i la supervivència en diversos tipus de tumors, i van ser validats en sis cohorts independents. Aquests cinc factors proporcionen un marc de referència per organitzar el coneixement existent i futur sobre biomarcadors de resposta als ICPs.
ARTICLE 2:
Morgan DM, Horton BL, Bhandarkar V, et al. Expansion of tumor-reactive CD8+ T cell clonotypes occurs in the spleen in response to immune checkpoint blockade. Sci Immunol. 2024;9(99):eadi3487. doi:10.1126/sciimmunol.adi3487
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): I seguint amb els estudis sobre inhibidors de punts de control immunitari, aquest treball posa en relleu el paper clau de la melsa en la resposta de les cèl·lules T específiques contra tumors després dels ICPs. Utilitzant transcriptòmica de cèl·lula única, es va descobrir una població de cèl·lules T CD8+ mitjanament exhaustes a la polpa blanca de la melsa, que es va expandir en resposta a ICPs i va generar clonotips infiltrants en tumors. L'excés d'antigen sistèmic va conduir aquestes cèl·lules cap a un estat més esgotat i circulatori, mentre que la manca d'antigen tumoral a la melsa va frenar la seva diferenciació. A més, es va observar una població similar en sang humana amb baixa capacitat de migració cap als tumors. Aquest treball destaca la rellevància de la melsa i la densitat d'antigen per a la resposta de les cèl·lules T en tractaments amb ICPs.
ARTICLE 3:
Jacobs MME, Maas RJF, Jonkman I, et al. Trained immunity is regulated by T cell-induced CD40-TRAF6 signaling. Cell Rep. 2024;43(9):114664. doi:10.1016/j.celrep.2024.114664
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): Aquest estudi revela com la immunitat entrenada, caracteritzada per modificacions d'histones i canvis metabòlics en les cèl·lules immunitàries innates, és modulada per les cèl·lules T a través de la via de senyalització CD40-TRAF6. La inhibició d'aquesta via afecta la reprogramació funcional, transcriptòmica i metabòlica de la immunitat entrenada, incloent-hi canvis epigenètics com la trimetilació de la lisina 4 en la histona 3. A més dels experiments in vitro, els autors mostren que certs polimorfismes de nucleòtid únic propers a CD40 estan associats amb respostes immunitàries entrenades in vivo. També van demostrar que la combinació d'inhibició de CD40-TRAF6 amb el bloqueig coestimulador mitjançant CTLA4-Ig facilita l'acceptació a llarg termini d'empelts cardíacs en un model murí. Aquestes troballes suggereixen que la modulació de la immunitat entrenada per la senyalització CD40-TRAF6 pot oferir noves vies terapèutiques.
ARTICLE 4:
Kavaka V, Mutschler L, de la Rosa Del Val C, et al. Twin study identifies early immunological and metabolic dysregulation of CD8+ T cells in multiple sclerosis. Sci Immunol. 2024;9(99):eadj8094. doi:10.1126/sciimmunol.adj8094
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): Aquest estudi es centra en la esclerosi múltiple (EM) i el paper potencial de les cèl·lules T CD8+ en la seva progressió. Mitjançant tècniques d'anàlisi d'ARN de cèl·lula única i receptors de cèl·lules T, es van comparar clons de cèl·lules T CD8+ extretes de la sang i el líquid cefalorraquidi de parells de bessons monozigòtics, on un bessó patia EM i l'altre no mostrava signes de neuroinflamació o presentava signes subclínics (SCNI). Les cèl·lules T CD8+ associades amb l'EM van mostrar alteracions immunològiques i metabòliques que suggerien un fenotip activat, proinflamatori i amb major capacitat migratòria, observat també en bessons amb SCNI i validat en una cohort independent. Aquestes troballes suggereixen que les cèl·lules T CD8+ infiltrants tenen un paper proinflamatori en la progressió de l'EM i obren la porta a possibles dianes terapèutiques tant en fases prodromals com definitives de la malaltia.