Detall notícia


Selecció d’articles científics de la Societat Catalana d’Immunologia (Novembre 2024).

05/12/2024

Des de la SCI fem una petita recomanació mensual de publicacions destacades en el camp de la immunologia.

Aquesta és la selecció del mes de novembre de 2024.

ARTICLE 1:

Yang, Yexin et al. A B cell screen against endogenous retroviruses identifies glycan-reactive IgM that recognizes a broad array of enveloped virusesScience immunology vol. 9,101 (2024): eadd6608. doi:10.1126/sciimmunol.add6608

Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): Un estudi recent ha revelat com els limfòcits B contribueixen a la defensa contra retrovirus endògens (ERVs), restes de antics invasors genètics presents al genoma. Els investigadors van utilitzar una tècnica basada en antígens per identificar cèl·lules B-1 reactives als ERVs en ratolins. Aquestes cèl·lules produeixen anticossos naturals del tipus IgM, que reconeixen glicoproteïnes dels ERVs. Els experiments van mostrar que aquests anticossos es dirigeixen a sucres específics de les glicoproteïnes virals, activant la via del complement per eliminar els ERVs. A més, aquests anticossos també reconeixen altres virus amb embolcall, però no proteïnes pròpies, destacant el seu paper com un mecanisme antiviral innat amb potencial rellevància davant infeccions víriques.

ARTICLE 2:

Mollaoglu, Gurkan et al. Ovarian cancer-derived IL-4 promotes immunotherapy resistanceCell, S0092-8674(24)01154-1. 30 Oct. 2024, doi:10.1016/j.cell.2024.10.006

Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): El càncer d’ovari és resistent a la immunoteràpia, en gran part a causa d’un microambient tumoral immunosupressor (TME) dominat per macròfags i la seva heterogeneïtat intratumoral. Per comprendre millor aquesta resistència, s’ha utilitzat un cribratge funcional espacial (Perturb-map) enfocat en molècules que regulen la comunicació tumor-macròfag. Aquest estudi ha identificat la interleucina-4 (IL-4) com a promotora de la resistència a l’anti-PD-1. Les cèl·lules tumorals són la principal font d’IL-4, que dirigeix la formació d’un TME immunosupressor a través del control dels macròfags. Curiosament, l’eliminació d’IL-4 no va ser compensada per cèl·lules properes productores d’aquesta citocina, indicant una regulació a curt abast del TME que influeix en l’evolució tumoral. Aquest treball destaca com la producció localitzada de citocines i quimiocines per part del tumor pot generar microambients amb alta o baixa presència immunitària, afavorint la selecció clonal i la resistència a la immunoteràpia. A més, subratlla el potencial de bloquejar el senyal d’IL-4 per millorar la resposta terapèutica en aquest tipus de càncer.

ARTICLE 3:

Cohn, Danny M et al. CRISPR-Based Therapy for Hereditary AngioedemaThe New England journal of medicine, 10.1056/NEJMoa2405734. 24 Oct. 2024, doi:10.1056/NEJMoa2405734

Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): Un assaig clínic de fase 2 ha avaluat NTLA-2002, una teràpia d’edició gènica in vivo basada en CRISPR dirigida al gen KLKB1 (Kalikrein B1), en pacients amb angioedema hereditari. Una única dosi de 25 mg o 50 mg de NTLA-2002 va reduir les crisis un 75-77% respecte al placebo durant 16 setmanes i va disminuir els nivells de cal·licreïna plasmàtica un 55-86%. Fins al 73% dels pacients van romandre lliures de crisis sense tractaments addicionals, amb efectes adversos lleus com cefalea i fatiga. Aquest enfocament innovador podria oferir un control sostingut de la malaltia amb una sola administració, obrint la porta a futurs assaigs de fase 3.

ARTICLE 4:

Navid, Fatemeh et al. HLA-B27 and spondyloarthritis: at the crossroads of innate and adaptive immunityNature reviews Rheumatology, 10.1038/s41584-024-01189-3. 2 Dec. 2024, doi:10.1038/s41584-024-01189-3

Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): En aquesta revisió es repassen els mecanismes implicats en l’espondilartritis (SpA) associada amb l’HLA-B27, un factor de risc important en la malaltia. S'exploren tres hipòtesis principals: una sobre la similitud dels pèptids propis amb els de microorganismes, que activa cèl·lules T CD8+ autoreactives; i dues sobre les propietats aberrants de l’HLA-B27, com la formació de dímers que activen cèl·lules T CD4+ Th17 i la seva acumulació al reticle endoplasmàtic, activant la resposta a proteïnes mal plegades i augmentant IL-23. Aquestes alteracions també s'han associat a una formació òssia excessiva que pot contribuir al dany estructural en espondilartritis axial. La revisió analitza les llacunes de coneixement i proposa noves vies de recerca.