Des de la SCI fem una petita recomanació mensual de publicacions destacades en el camp de la immunologia.
Aquesta és la selecció del mes de abril de 2025.
ARTICLE 1:
Eyting M, Xie M, Michalik F, Heß S, Chung S, Geldsetzer P. A natural experiment on the effect of herpes zoster vaccination on dementia. Nature. 2025 Apr 2. doi: 10.1038/s41586-025-08800-x.Epub ahead of print. PMID: 40175543.
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): Un estudi recent ha aprofitat un “experiment natural” a Gal·les per avaluar l’impacte causal de la vacuna viva atenuada contra l’herpes zòster en la incidència de demència. L’elegibilitat per a la vacunació depenia estrictament de la data de naixement, cosa que va permetre comparar grups pràcticament idèntics excepte per la vacunació. En un seguiment de 7 anys, rebre la vacuna es va associar amb una reducció del 20% en el risc relatiu de diagnòstic de demència, amb un efecte especialment marcat en dones. Els resultats es van confirmar amb dades de certificats de defunció en una població diferent, reforçant la hipòtesi d’un efecte protector o retardant de la vacuna enfront de la demència.
ARTICLE 2:
Lipworth BJ, Han JK, Desrosiers M, Hopkins C, Lee SE, Mullol J, Pfaar O, Li T, Chen C, Almqvist G, Margolis MK, McLaren J, Jagadeesh S, MacKay J, Megally A, Hellqvist Å, Mankad VS, Bahadori L, Ponnarambil SS; WAYPOINT Study Investigators. Tezepelumab in Adults with Severe Chronic Rhinosinusitis with Nasal Polyps. N Engl J Med. 2025 Mar 27;392(12):1178-1188. doi: 10.1056/NEJMoa2414482. Epub 2025 Mar 1. PMID: 40106374.
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): En un assaig clínic amb més de 400 adults amb rinosinusitis crònica severa i pòlips nasals, el tractament amb tezepelumab (un anticòs IgG1k humanitzat anti-CD3 previament reportat com capaç de retardar la progresio a Diabetes tipus 1 en individus prediabetics) durant 52setmanes va reduir de manera significativa la mida dels pòlips, la congestió nasal i la simptomatologia global en comparació amb placebo. També es va associar amb una reducció important en la necessitat de cirurgia i l’ús de glucocorticoides sistèmics. Aquests resultats suggereixen que tezepelumab podria representar una nova opció terapèutica eficaç i segura per a aquest grup de pacients.
ARTICLE 3:
Radhouani M, Farhat A, Hakobyan A, Zahalka S, Pimenov L, Fokina A, Hladik A, Lakovits K, Brösamlen J, Dvorak V, Nunes N, Zech A, Idzko M, Krausgruber T, Köhl J, Uluckan O, Kovarik J, Hoehlig K, Vater A, Eckhard M, Sombke A, Fortelny N, Menche J, Knapp S, Starkl P. Eosinophil innate immune memory after bacterial skin infection promotes allergic lung inflammation. Sci Immunol. 2025 Apr 4;10(106):eadp6231. doi: 10.1126/sciimmunol.adp6231. Epub 2025 Apr 4. PMID: 40184438.
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): Un estudi en model murí demostra que una infecció cutània per Staphylococcus aureus pot reprogramar de manera persistent els eosinòfils de la medul·la òssia mitjançant IL-33 i C5a, afavorint així la sensibilització al·lèrgica i empitjorant la inflamació pulmonar induïda per al·lèrgens. Aquests resultats revelen un mecanisme d’immunitat innata de memòria en eosinòfils i una comunicació entre òrgans que vincula la inflamació local amb respostes al·lèrgiques istèmiques.
ARTICLE 4:
Kumagai S, Momoi Y, Nishikawa H. Immunogenomic cancer evolution: A framework to understand cancer immunosuppression. Sci Immunol. 2025 Mar 28;10(105):eabo5570. doi: 10.1126/sciimmunol.abo5570. Epub 2025 Mar 28. PMID: 40153489.
Comentari SCI (autor: Mario Framil, Servei d’Immunologia, Hospital Clínic): Aquesta revisió destaca com les alteracions genètiques en les cèl·lules tumorals, especialment en càncers no inflamatoris com el de pulmó amb mutació d’EGFR, poden promoure un microambient tumoral immunosupressor reclutant cèl·lules inhibidores de la resposta immunitària. Aquestes troballes condueixen a una nova proposta: la evolució immunogenòmica del càncer, segons la qual l’evolució genòmica tumoral configura la resposta immunitària. L’article defensa una aproximació de medicina de precisió immunogenòmica, combinant immunoteràpia amb tractaments dirigits per revertir la immunosupressió tumoral.